El 30 d’agost del 2001 es van celebrar al Timor Oriental les primeres eleccions democràtiques des de la independència aprovada en referèndum el 1999, sota la vigilància i administració de les Nacions Unides i amb una participació del 93% dels electors per elegir una assemblea de 88 membres encarregada d’elaborar la Constitució del nou Estat, que passaria a anomenar-se Timor Lorosae, i de convocar unes eleccions presidencials el 2002.
Enrere quedaven gairebé tres dècades d’aferrissada lluita contra la dominació indonèsia, que va substituir la descolonització portuguesa el 1974 amb un balanç de més de 250.000 morts. Però des de la celebració del referèndum, el procés democràtic havia sofert molts alts i baixos, a causa, sobretot, de l’ambivalent actitud de la nova democràcia indonèsia d’Abdurrahman Wahid que, pressionat pels militars de l’antic règim, havia retardat la celebració de les eleccions. El ressò internacional de la causa del Timor va ser propiciat per les constants intervencions de denúncia de la situació en els principals fòrums internacionals dels Nobel de la pau, el bisbe Carlos Ximenes Belo, i el representant del Fretilin a l’exterior,José Ramos-Horta. A més, la incriminació de Wahid en diferents afers de corrupció a Indonèsia i l’arribada al poder de Megawati Sukarnoputri el mes de juliol van facilitar finalment les coses.
Així, el 30 d’agost el Front Revolucionari per a la Independència del Timor (Fretilin), fundat el 1974 i protagonista destacat de la resistència, va confirmar la seva condició de favorit en obtenir 12 dels 13 escons dels districtes regionals i 43 dels 75 escons del Parlament. El Partit Democràtic va quedar en segon lloc amb 7 escons al Parlament, seguit de dos altres partits, que en van aconseguir 6 i de vuit partits menors més, que, junts, van aplegar els 19 escons restants.
|
