 |
 |
 |
 |
Article
 |
 |
Paraules clau |
| Futbol (901) | |
| Trofeus, campionats, medalles, rècords (1092) | |
 |
Indrets geogràfics |
|
Estat Espanyol (1707) |
|
| La Lliga del València |
| Futbol |
| El Campionat de Lliga 2001-2002 va ser per al València amb 75 punts, seguit del Deportivo de la Corunya amb 68, el Reial Madrid amb 66 i el Barça, que ocupa el quart lloc. L´Espanyol va quedar el 14è, amb 47 punts. El Celta, el Betis i l´Alabès tenien accés a la Copa de la UEFA i Las Palmas, el Tenerife i el Saragossa van baixar a Segona Divisió. Per la seva banda, l´Atlètic de Madrid, el Racing de Santander, el Recreativo de Huelva i el Jerez van tornar a pugnar per pujar a Primera. La victòria del València va confirmar-se el 5 de maig del 2002 i els aficionats van celebrar abastament l´obtenció del seu cinquè guardó, que no assolien des de feia 31 anys. L´equip de Rafa Benítez va vèncer el Màlaga per 0-2 al camp de la Rosaleda davant 24.000 espectadors. El Reial Madrid es va acomiadar de la Lliga empatant sense gols a casa contra el Mallorca i el FC Barcelona va imposar-se a l´Espanyol per 2-0. En guanyar per 2-1 el Saragossa, el Vila-real va certificar la seva permanència a Primera Divisió i va condemnar el Saragossa a Segona. L´Espanyol va començar bé la temporada en vèncer el Reial Madrid a Montjuïc, el 2 de febrer del 2002, per 2-1 i va mantenir posicions al març a l´empatar a 1 gol a Tenerife i acumular set jornades consecutives sense perdre, després de guanyar l´Athletic de Bilbao per 2 a 0. Tot i així, el 24 de març va abandonar la possibilitat de jugar la UEFA en perdre a Montjuïc per 1-2 amb l´Alabès. A la Lliga 2002-2003, l´Espanyol va anar empitjorant, no va confirmar cap victòria i es va situar en les darreres posicions de la classificació, si bé el seu joc va ser molt lloat en mitjans periodístics, tot i la manca mostrada d´habilitat golejadora. Va destacar l´acció del tècnic, Juande Ramos, que va ser substituït per Ramon Moya, que tampoc va poder fer sortir l´equip de la zona de descens, i el desembre del 2002 l´equip va passar a estar entrenat per Javier Clemente. Durant l´any, l´Espanyol també va ser notícia en haver-se confirmat al gener la construcció d´un nou estadi amb capacitat per a 33.000 espectadors al Baix Llobregat, amb unes inversions totals de 70 milions d´euros. El 2002 el Reial Madrid va aconseguir la seva novena Copa d´Europa en l´any del seu centenari, en vèncer a l´estadi de Hampden Park de Glasgow el Bayer per 2-1, amb gols de Raúl González i Zinedine Zidane. La festa celebrada pels aficionats, prop de l´estàtua de la Cibeles al Paseo de la Castellana va acabar amb greus incidents: 6 persones detingudes, diverses càrregues policials i 34 ferits, dos d´ells policies. El Reial Madrid també va ser notícia durant l´any pel fitxatge el 31 d´agost de Luiz Nazário de Lima, Ronaldo, per 35 milions d´euros, a pagar en cinc anys, més la cessió de Pedro Munitis, Flavio Conceiçao, Raúl Bravo o Óscar Miñambres a l´Inter de Milà, que es volia desfer del polèmic jugador. En l´acord de fitxatge s´establia que si el club italià renunciava a tots aquests jugadors, el club blanc hauria de pagar 10 milions més a l´entitat milanesa. El Figueres va ser l´equip revelació a la Copa del Rei. Els empordanesos es van imposar inicialment al Còrdova i van perdre, a casa i fora de casa, amb el Deportivo de la Corunya. El 30 de gener del 2002, els de Pere Gratacós van haver d´acomiadar-se a Riazor del somni de jugar la final al Bernabéu. A la final de la Copa del Rei, celebrada el 6 de març al camp del Reial Madrid, el Dépor va guanyar per 1-2 la Copa. Els gallecs no guanyaven la Copa del Rei des del 1995 i els homes de Javier Irureta es va endur la Copa cap a Galícia el mateix dia que el Reial Madrid celebrava el seu centenari, i van aigualir així els actes de commemoració que l´equip blanc havia preparat per a després del matx. A la represa de la Copa del Rei, l´11 de setembre del 2002, els dos clubs catalans de Primera van quedar eliminats amb la derrota del Barça a Novelda i el fracàs de l´Espanyol davant l´Alacant. Quant a la Copa Catalunya, el Terrassa es va proclamar campió el 7 de maig en guanyar el Barça a la tanda de penals. El 15 de juny, a més, el Terrassa va aconseguir l´ascens a Segona A en guanyar a Barakaldo per 1-3 i en produir-se la derrota del Ceuta en el seu desplaçament a Alacant, tot plegat després d´un complicat play off, en el qual l´equip fundat el 1911 va aconseguir quatre victòries en quatre enfrontaments. El Terrassa ja havia pujat a Segona A el 1975, però va baixar a segona B el 1979, i va iniciar una davallada que el va dur fins a la Preferent el 1990. El 1994 va començar la remuntada i va tornar a Segona B i ara ja és de nou a Segona A. Per la seva banda, la selecció espanyola de futbol va sumar la seva segona victòria en la fase de classificació per a l´Eurocopa 2004 en guanyar, sense dificultats, Irlanda del Nord per 3-0. Així els homes d´Iñaki Sáez consolidaven el liderat del grup en aquest preeuropeu. Les grans estrelles del partit, disputat al Camp Carlos Belmonte d´Albacete davant uns 16.000 espectadors, van ser Xavier Hernández, Xavi, i Rubén Baraja. El primer gol va arribar al minut 19, quan Baraja, després d´una passada mil·limètrica de Xavi, va rematar de cap. El segon, obra de José María Gutiérrez, Guti, que s´estrenava amb la selecció, va arribar al minut 59, i al minut 89, quan ja ningú no s´ho esperava, va tornar a marcar Baraja el que seria el 3-0 definitiu. |
