Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Reportatge

Any 2013

Imprimir    Recomanar article
Obrint Pas

Obrint Pas

Xeic Batecs

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Música (203)
Personatges Personatges
Cesk Freixas (1)
Xavi Sarrià (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
59 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
Obrint Pas: la música que va més lluny



Al març Obrint Pas van anunciar una gira de comiat que clourà a principis del 2014 amb dos concerts acústics. La història musical del País Valencià ha canviat després del seu pas pels escenaris, però la seva petjada ha deixat empremta arreu dels Països Catalans amb el públic que ha gaudit dels seus concerts però també amb una sonoritat que s’ha expandit arreu del territori. La música d’Obrint Pas, va més lluny.

Elisenda Soriguera
@pocmoderna

Obrir l’Spotify. Buscar-hi Obrint Pas. Clicar amb curiositat al damunt de la pestanya màgica que ens proposa (amb més o menys gràcia) a uns quants artistes relacionats. Hi trobem a coetanis com els bascos Betagarri o els berguedans Brams. També ens enllaça a referències musicals de la seva adolescència com els mestres del punk: La Polla Records. Kortatu (i més tard Negu Gorriak) no hi apareixen , però també van ser un pal de paller en la seva història: durant una època la cançó “Zu atrapatu arte” posava el punt i final dels seus concerts. Tot un homenatge a la seva adolescència musical. Spotify té més coses a dir: ens ofereix la possibilitat de seguir escoltant música relacionada amb ells com la dels popularment considerats hereus directes de la seva història, La Gossa Sorda. També ens convida a d’altres propostes com la de Cesk Freixas, que ha compartit molts escenaris amb els valencians i que també entén la reivindicació social i nacional com la manera de viure la música. És estrany: potser trobem a faltar a Spotify algun vincle cap a Al Tall o a la Companyia Elèctrica Dharma, possibles tiets de la història i la música dels Obrint Pas. Aquests són alguns dels noms que ens ajuden a fer un esbós d’un univers que és realment encara més ric i complex. També és el dibuix el d’una trajectòria musical molt concreta que va engendrar-se a València l’any 1993, entre tres amics que estudiaven plegats a l'institut Benlliure. Vint anys després encara sona la seva música, però només a través de les seves set referències discogràfiques publicades.

El 21 de març del 2013 els valencians Obrint Pas van anunciar una aturada indefinida després de 20 anys de trajectòria i centenars d’escenaris trepitjats. Els rumors s’havien convertit en una realitat després de molts anys ‘recorrent el temps que ens ha tocat viure, burlant fronteres que ens han imposat, pels camins que uneixen la memòria i aclareixen la veritat’, tal i com canten a l’himne “Més lluny”. La realitat dels Obrint Pas durant tots aquests anys ha estat la de recórrer els Països Catalans però també la d’erigir-se ambaixadors d’un so arreu del món, en actuacions a Euskal Herria, Madrid, Andalusia, Galiza, les Balears, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Alemania, Anglaterra, Suïssa, Polònia, República Txeca, Bòsnia, Palestina, Japó...

“Han passat vint anys des que vam començar. Tot aquest temps hem viscut molt intensament. No hem fet mai cap aturada. L’únic any sabàtic que ens vam prendre a la pràctica no va ser tal, perquè vam seguir fent concerts internacionals. Després de tant de temps d’anar fent discos i gires ininterrompudament creiem que ha arribat el moment de tancar una etapa. Sempre hem fet el que ens sortia del cor, i ara sentim que el grup s’ha d’aturar. Per això fem aquesta pausa indefinida. No volem dir que ens aturem un any i després ja veurem, perquè no és això. És una aturada indefinida” explicava Xavi Sarrià al periodista Roger Palà (Enderrock) poques hores després de comunicar la decisió.

Enguany han girat de nou per acomiadar-se d’uns escenaris que enfilaran plegats per darrera vegada a principis del 2014. A hores d’ara han anunciat que faran dos darrers concerts acústics a Barcelona i València. Així ho han explicat, això ho han realitzat i així es posarà el punt i final d’una història que s’acaba, però d’una música que seguirà sonant. Ho farà a través del relleu de moltes bandes que a través d’Obrint Pas han entès la música amb un so festiu i una reivindicació social, sense complexes.


Rock i tradició
Gra Fort va ser banda nascuda a la Terra Alta a principis dels 90. Tot i que ells van ser els primers en fer sonar una gralla en un concert de rock, és indiscutible que aquest fenomen l’ha fet popular la banda encapçalada per Xavi Sarrià. La proposta dels Obrint Pas és la que mescla els ritmes de l’ska-reggae, el rock o fins hi tot el hardcore, amb els elements de la música tradicional valenciana.

En aquesta darrera gira han creat un nou espectacle en acústic on han incorporat una viola de roda, i no se’ns ha fet estrany: en Miquel Gironés i la seva dolçaina al costat de les guitarres més electrificades del grup són l’emblema d’aquesta barreja de sons que han girat arreu del món i que els ha fet tan característics. Una combinació que s’ha anat extenent i se’ns ha convertit en familiar: s’ha transmès a través de les seves cançons a les noves generacions.


Nebots d’un so
Sentir a La Gossa Sorda és com sentir al germà petit de la criatura. Són de Pego (País Valencià) i la dolçaina també ha estat un element característic del seu so. La seva trajectòria va començar l’any 1999, de manera que ells es consideren més aviat els nebots joves (i no els fills) dels Obrint Pas, amb qui han compartit molts anys de carretera i molts anys d’amistat. Aquest 2013 el grup encapçalat per Josep Nadal ha parat màquines, però al 2014 tornaran als escenaris i és possible que s’erigeixin com a grans hereus d’aquest so.


Un referent
"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”, va dir el rei. Unes paraules que ressonen damunt la música pocs instants abans que la dolçaina comenci a fer-se protagonista en al tema “Avui com ahir” del disc Terra (publicat per Propaganda Pel Fet!). D’això en fa més de 10 anys, però la roda continua girant: “Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes y que se sientan tan orgullosos de ser españoles como de ser catalanes”, declarava Wert fa uns mesos. Amb aquestes declaracions comença “Tornarem” de Xeic!, un tema publicat en el seu recent disc Batecs. La banda ebrenca són un grans hereus del so dels Obrint Pas: “per nosaltres i per tota una generació, han estat un referent tant musical com ideològic. Un grup que a mida que hem anat creixent ens ha marcat un punt de referència i ens ha establert una línia a seguir”, expliquen els Xeic!, que afegeixen: “Van ser un dels pioners d’aquest so ska-rock reivindicatiu amb la dolçaina com a element característic i que va crear escola al País Valencià, on ha sorgit una fornada de grups d’aquest estil però que a Catalunya ha costat més. Aquest so és el que ens va servir de referent i de punt de partida, ja que nosaltres també teníem com element característic la gralla seca. De fet en el nostre últim disc Batecs hem buscat la col•laboració de Benjamín Villabella ‘Triku’, que va ser el productor dels primers discs d’Obrint Pas, perquè són discos per nosaltres rodons a nivell musical”.
Hi ha una altra manera de fer que els Obrint Pas han traslladat a les generacions que els precedeixen: així com la reivindicació i inspiració d’Al Tall ha estat important pels de València, Xeic! han viscut quelcom de similar amb els grans representants del so de les terres de l’Ebre, Quico, El Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Més lluny
Però la llista de grups amb un so nascut de la normalitat imposada per Obrint Pas als escenaris va més enllà i s’escampa des del sud arreu dels Països Catalans. A Mallorca els Oprimits van beure d’uns referents molt semblants als valencians, i van promoure un to i un so molt similar. Més actuals, i també a les illes, Es Reboster són una mescla entre els grups de pop-rock com Lax’n’Busto i de l’ ska i rock dels Obrint Pas.
A Sallent els Kòdul s’han erigit com una nova proposta reivindicativa i amb força musical: precisament ha estat un dels darrers fitxatges de Propaganda Pel Fet!, l’empresa de management i discogràfica que fa molts anys que treballa amb Obrint Pas. De la mateixa manera que al Maresme els Ebri Knight s’estan convertint en un nou fenomen que en contra dels cànons indies o del nou pop, es basa en la festa reivindicativa sota l’epígraf que ells mateixos han creat ‘folk-rock hooligan en català’. Hereus directes o indirectes, la marca del so dels valencians la podem respirar en els directes de grups com Kayo Malayo o Skafam.

La música d’arrel més actual
Algunes noves generacions no saben que “La presó del rei de França” és una cançó popular que va arribar a moltes cases a través del saxo soprano de la Companyia Elèctrica Dharma. Una cançó que molts ja han conegut només de la veu dels Obrint Pas (o de les celebracions de les victòries blaugrana). És una mostra més de la seva tasca en la reivindicació i la popularització de la música tradicional: molt possiblement les seves col•laboracions amb músics d’arrel com Pep Gimeno ‘El Botifarra’ han obert les portes a molts joves a aquesta música. Un públic d’arreu dels Països Catalans que vol sentir “La Muixeranga” en els seus concerts, i que vol reviure així la història musical d’un país.
Però això no és tot: si Obrint Pas van fer un primer pas incorporant la dolçaina i reivindicant d’altres elements tradicionals en la seva música, ara hi ha bandes que van encara més enllà. El cas més emblemàtic són els Orxata Sound System, que converteixen en música electrònica tot el que els passa per l’ordinador. Des del mateix ‘Botifarra’ fins a Chimo Bayo. Diuen que “integren l'herència del tecno valencià dels 90 i les sonoritats tradicionals mediterrànies amb multitud de ritmes perifèrics com la cúmbia, el kuduro, el funk carioca, el moombahton i el dubstep”, i talment com els Obrint Pas, s’han convertit en un fenomen arreu dels Països Catalans.
Formen part d’una nova generació ben diferent de músics valencians que estan assolint ressó, com ara els Aspencat guardonats als darrers Premis Ovidi Montllor als ‘millors arranjaments i producció’ i ‘millor disc d’electrònica-hip hop’ pel seu darrer treball titulat Essència (Autoeditat, 2013).

Les versions
La colla grallera d’Els Laietans van nèixer el 2006 a Mataró. Amb el temps s’han anat consolidant, i ara fa un any es van erigir els guanyadors del V Concurs Sons de la Mediterrània, un premi per grups emergents de sonoritat tradicional. La seva proposta passa pel filtre de la gralla cançons conegudes, ja sigui el “Waka waka” de la Shakira, les sintonies de dibuixos animats televisius o cançons d’aquí. Obrint Pas també forma part del seu repertori i possiblement ha ajudat a que propostes arriscades com la seva, hagin estat ben rebudes pel públic. De fet, en aquest disc que preparen com a premi per haver guanyat el concurs, Obrint Pas són entre la llista de col•laboradors que hi participaran.
Un altre baròmetre de la popularitat d’una banda d’aquí passa per la guitarra de Miquel del Roig: un entranyable cantautor que fa anys que ofereix un espectacle on va enllaçant desenes de cançons de tots els temps i per a tots els públics, i entre les quals, no hi falta una crida a un poble bonic, alegre i combatiu, just abans de cantar als Obrint Pas.