Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Joaquim Ventalló

Article de referència:
L'AVUI fa 20 anys, neix el 'Diari de Balears'
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Personatges Personatges
Josep Maria Lladó (2)
Entitats Entitats
Avui (154)
Catalunya (3)
Catalunya Ràdio (123)
Creu de Sant Jordi (113)
Crònica Social (1)
Diari de Barcelona (15)
Editorial Destino (29)
El Dia (1)
El Noticiero Universal (8)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
La Hoja del Lunes (2)
La Publicitat (5)
La Rambla (1)
La Vanguardia (70)
L`Estevet (1)
L`Opinió (2)
Medalla al mèrit de l'Ateneu de Barcelona (1)
Mirador (3)
Premi Godó Lallana (2)
Punt Diari (2)
Tele-Estel (4)
Tele/Exprés (14)
249 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
Joaquim Ventalló
El periodista, escriptor, advocat i polític terrassenc Joaquim Ventalló va morir el 3 de desembre a Barcelona a 97 anys. Considerat el degà dels periodistes catalans, també va destacar per les seves incursions en la política.

Periodista des del 1915, es va convertir en secretari de redacció de La Publicitat en tornar de la guerra del Marroc (del 1923 al 1930), i redactor del setmanari d'esquerres L'Opinió, del qual va ser també director (del 1931 al 1934). Va dirigir La Rambla (del 1934 al 1936) i va ser un dels fundadors El Dia de Terrassa.

Exiliat a França entre el 1936 i el 1942, va col·laborar amb la revista Catalunya, mentre es guanyava la vida com a venedor de fruita al mercat central de Les Halles. A París va viure l'entrada dels alemanys i els nombrosos bombardejos que va patir la ciutat. Va tornar a Barcelona el 1942 sense possibilitats de treballar com a periodista i exercint de representant de llençols i de fusta per fer pipes.

No va tornar a treballar per a la premsa fins al 1966. Durant la seva llarga vida havia col·laborat a Crònica Social, L'Estevet, Mirador, Destino, La Vanguardia, Tele-estel, Punt Diari, Tele-exprés, Diario de Barcelona, Hoja del Lunes, El Noticiero Universal i l'AVUI. Junt amb Josep Maria Lladó, va fer cada dijous l'espai La dignitat deia memòria, a Catalunya Ràdio, fins al 1992.

Com a escriptor, va cultivar la novel·la, la prosa de no-ficció, la critica i els estudis literaris. Entre altres, va publicar Pau Canyelles, exdifunt (1931), L'educació com a fonament del respecte als drets humans (1968), El que hi ha i el que no hi ha en el llibre blanc sobre educació (1970) i Els intel·lectuals castellans i Catalunya: tres dates històriques: 1924,1927 i 1936 (1976). Com a traductor va treballar a la col·lecció de Tintín. El seu combat pel manteniment de les escoles municipals de Barcelona es va reflectir en les tres edicions de Les escoles populars (1968,1970 i 1980). Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1984), la medalla al mèrit de l'Ateneu de Barcelona i el premi Godó Lallana (1980).

Com a polític, Ventalló ser president de la Joventut Nacionalista des de molt jove. Les seves activitats van començar per la lluita contra la Unió Monàrquica nacional a principis de segle. A les eleccions del 12 d'abril de 1931 va ser escollit per les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona i va ser regidor de Sant Andreu. Quan es va proclamar la República, Ventalló va assumir el càrrec de tinent d'alcalde i president de la comissió de cultura, fins al 1934. En saber que era a la llista negra de la FAI va fugir, el 9 de setembre de 1936, i es va posar a disposició de l'ambaixada de la República a París.

Joaquim Ventalló i Vergés (amb August Berenguer i Sebastià Sisquella com a pseudònims) havia nascut a Terrassa el 5 de febrer de 1899. Amb el seu company Josep Maria Lladó, va ser un periodista polític fonamental en la història de Catalunya.