Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Marc Forné
Òscar Ribas
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Poder executiu i governs (1139)
Personatges Personatges
Daniel Bastida (1)
Gabriel Dalleres (1)
Jaume Serra (1)
Jordi Mas (2)
Josep Casal (1)
Marc Forné (93)
Marc Vila Amigo (1)
Òscar Ribas Reig (28)
Rosa Maria Mandicó (1)
Entitats Entitats
Agrupament Nacional Democràtic (Andorra) (10)
Coalició Nacional Andorrana (2)
Consell d`Europa (38)
Grup d´Opinió Liberal (3)
Iniciativa Democràtica Nacional (6)
Nova democràcia (Andorra) (9)
Organització de les Nacions Unides (606)
Unió Liberal (Andorra) (5)
Unitat i Renovació (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
101 lectures d'aquest article
416 impressions d'aquest article
Dos governs el primer any
Andorra
El 1994 va estar marcat a Andorra per la consolidació del procés constitucional. Si el 1993 va ser l'any de l'ingrés a l'ONU i de les primeres eleccions postconstitucionals, el 1994 va ser el de l'ingrés al Consell d'Europa (3 d'octubre) i de la formació del primer govern constitucional.

Però va ser també l'any en què es va posar en relleu que el procés de conversió d'Andorra en un Estat homologable tenia importants repercussions d'ordre financer que obligaven a repensar el sistema fiscal i les estratègies econòmiques andorranes. El debat sobre el finançament del sector públic va provocar una crisi de govern i va fer que, el primer any després de la Constitució, Andorra visqués el relleu del cap de govern.

El 12 de gener, les comissions negociadores de l'Agrupament Nacional Democràtic (AND), Nova Democràcia (ND) i Iniciativa Democràtica Nacional (IDN) van arribar a un acord per assegurar la reelecció d'Óscar Ribas com a cap de govern. Durant les reunions prèvies entre els representants dels tres partits es van manifestar diferències, però la voluntat d'aproximació va permetre l'acord.

L'acord va situar l'escenari polític a l'entorn d'un executiu minoritari de l'AND i d'uns suports parlamentaris definits en funció d'acords puntuals o globals. L'oposició estava formada pel bloc liberal, configurat per la Unió Liberal (UL), la Coalició Nacional Andorrana (CNA) i la coalició formada per Unitat i Renovació (UiR) i el Grup d'Opinió Liberal (GOL), que més endavant es van anomenar Grup dels Tretze (G13) pels tretze consellers que sumaven.

Óscar Ribas no va tenir problemes per superar la sessió d'investidura, i el 31 de gener va jurar el càrrec de cap de l'executiu per quarta vegada davant el Consell General. Aquest era el seu primer mandat postconstitucional, i tenia com a objectiu principal consolidar l'Estat de dret sorgit dels canvis que havia comportat l'aplicació de la Constitució. En el seu discurs va oferir la màxima col·laboració institucional des del poder executiu, comptant també amb el Consell General i el poder judicial.

L'endemà, Ribas va donar a conèixer els membres del seu equip de govern: Gabriel Dalleres (Sanitat), Rosa Maria Mandicó (Educació, Joventut i Esports), Josep Casal (Finances), Jordi Mas (Ordenament Territorial i Medi Ambient), Daniel Bastida (Presidència), Jaume Serra (Economia), Marc Vila Amigo (Relacions Exteriors) i Ramon Serra (Afers Socials i Cultura).

Dos mesos després, Daniel Bastida va dimitir com a ministre de la Presidència i portaveu del primer govern constitucional.

A primers de maig, la votació de les esmenes sobre el pla d'accés al primer habitatge, al si de la comissió legislativa de finances, va provocar la primera gran desavinença entre els socis d'investidura: AND i ND. Era l'inici del procés que derivaria en la ruptura del pacte i en la dimissió del govern.

Mentrestant, Gabriel Dalleres va substituir Daniel Bastida i es va fer càrrec del ministeri de la Presidència, que va compaginar amb el de Sanitat. Van caldre cinc mesos perquè aquest ministeri tingués un nou titular, després que Bastida presentés la dimissió.

El 7 de setembre, Óscar Ribas va presentar el nou pressupost per a l'any 1995 que no superava els 30.000 milions de pessetes, i també va anunciar canvis substancials en el capítols d'ingressos a través de noves vies d'imposició indirecta.

L'Agrupació Canillo-Massana va ser el primer grup que es va oposar a les noves mesures. Davant d'aquesta actitud, Nova Democràcia va reclamar un acord global per votar el pressupost, començant així el conflicte entre aquesta formació política i l'AND.

Durant la tardor no hi va haver cap acostament entre les forces que governaven.

En no haver-hi acord, Gabriel Dalleres va anunciar el 30 d'octubre que l'AND podria passar a l'oposició en cas que el pressupost per al 1995 no prosperés, i va afegir que si es donava aquest cas, altres grups haurien d'assumir les responsabilitats de govern.

Davant d'aquesta situació, Óscar Ribas va anunciar el 7 de novembre la presentació d'una moció de confiança al Consell General.

No va ser fins al 9 de novembre que la situació de cada grup parlamentari es va anar perfilant en relació amb el suport a un hipotètic govern dels tretze, i es donava ja per fet que el cap de govern, Óscar Ribas, no obtindria la confiança sol·licitada al Consell.

El 24 de novembre, Óscar Ribas va fer el discurs de la moció de confiança, en el qual va denunciar una persecució constant contra la seva persona, i va fer un repàs exhaustiu de la política exterior, les inversions dutes a terme per l'executiu i les lleis que s'havien tramitat en aquella legislatura. Els altres grups es van oposar a Óscar Ribas i la moció de confiança no va tirar endavant. Óscar Ribas va haver de dimitir com a cap de l'executiu.

Després de moltes negociacions, l'AND va manifestar que donaria suport a un executiu dels Tretze si aquests aplicaven el seu pressupost. La proposta va ser acceptada, i el liberal Marc Forné es va perfilar com el següent cap de govern.

El 2 de desembre, Forné va presentar la seva candidatura en solitari a cap de l'executiu. Pocs dies més tard, el 6 de desembre, es va celebrar -eclipsat pel fatal accident del camió a les Escaldes- el ple del Consell General, en el qual el candidat liberal va pronunciar el discurs programàtic de cara a la seva elecció com a cap de govern. Al Parlament, Forné va anunciar que el nou govern crearia fonts d'ingressos alternatives, però que al mateix temps mantindria, revisades, les lleis de caràcter impositiu de l'anterior govern.

En la sessió de rèplica de l'endemà, tots els grups van oferir la seva col·laboració a l'executiu que formés el candidat, i les úniques crítiques es van adreçar a qüestionar que realment es pogués equilibrar el pressupost per al 1995 amb fonts d'ingressos alternatives. Finalment, el 21 de desembre, Forné va ser escollit cap de govern amb els vots del G13 i els de dos consellers de l'AND.