Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
L'exprimer ministre Giulio Andreotti va ser absolt del càrrec d'associació mafiosa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Escàndols polítics (441)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Amintore Fanfani (2)
Carlo Azeglio Ciampi (17)
Enzo Bianco (1)
Francesco Cossiga (5)
Giulio Andreotti (15)
Lamberto Dini (13)
Massimo D`Alema (19)
Nilde Iotti (2)
Oliverio Diliberto (1)
Romano Prodi (88)
Vincenzo Visco (1)
Entitats Entitats
Democràcia Cristiana (DC) (6)
Govern d`Itàlia (18)
Ministeri d'Economia d'Italia (3)
Parlament d`Itàlia (15)
Partit Comunista Italià (11)
Partit Democràtic de l`Esquerra -Itàlia- (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Itàlia (158)
31 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
D'Alema torna a formar Govern
Itàlia
Frustrada l’experiència de l’Olivera, el govern italià de Massimo D’Alema format l’octubre del 98 va viure durant tot l’any 1999 amb un suport parlamentari relativament inestable que el va abocar a fer la seva primera crisi de govern a finals d’any. Una crisi de govern, que recordava les de la primera república, l’època del pentapartit en què les majories es composaven i descompassaven diversos cops l’any. En principi, el govern se sustentava amb el suport de les principals forces de la majoria d’esquerra i centre del país, agrupades en l’anomenat Pacte dels Set. Aquestes forces estaven dividides entre els representants del Trèvol, agrupació d’antics socialistes, democristians i republicans, i els integrants de l’anterior Olivera governamental. En conjunt, totes aquestes formacions es disputaven l’espai de centre que D’Alema estava, de fet, encapçalant amb el suport dels Demòcrates, el partit que havia creat el 1998 l’exprimer ministre Romano Prodi, que el 24 de març de 1999 va ser escollit president de la Comissió Europea.

En aquest context, el Trèvol, la renovada associació de socialistes, republicans i democristians d’abans de Tangentópoli, liderada per Francesco Cossiga, volien guanyar pes polític i insistien en la necessitat d’una reforma electoral que permetés elegir directament el cap de l’Executiu i volien crear una comissió d’investigació sobre els anys de corrupció encarregada de tancar definitivament el tema. La reforma electoral va ser objecte d’un referèndum el 18 d’abril de 1999, però la baixa participació registrada (49,6%), inferior al 50% requerit per donar-li seva validesa, va impedir la seva aprovació, malgrat haver-se pronunciat un 91% dels votants a favor de la reforma. Aquest esdeveniment va fer perdre força a les demandes dels trevolistes, que van reprendre la seva ofensiva política uns mesos més tard, després que un Tribunal de Palerm (Sicília) absolgués el 23 d’octubre l’exprimer ministre italià Giulio Andreotti de l’acusació d’associació mafiosa. El veredicte va ser rebut amb un sospir d’alleujament per tota la classe política italiana i el Vaticà, que havien seguit atentament l’anomenat procés del segle contra la màfia, iniciat el 1995 i que havia mogut més de 300 testimonis. Ja exculpat Andreotti, el conjunt de partits vinculats o relacionats amb l’antiga Democràcia Cristiana i el Partit Socialista es van considerar legitimats per tornar amb força a la palestra política.

L’absolució d’Andreotti, va córrer paral•lela en el temps amb la desaparició d’altres velles figures de la política italiana. El 20 de novembre va morir als 91 anys el senador vitalici italià Amintore Fanfani, fundador de la Democràcia Cristiana (DC), sis vegades primer ministre i president del Senat en diverses ocasions. El 4 de desembre també va desaparèixer una figura històrica del PCI, Nilde Iotti, morta a Roma als 79 anys, que va ser la primera dona comunista a Itàlia, i la primera en ocupar un càrrec institucional de primer rengle: la presidència de la Cambra de Diputats.

Emparats amb l’absolució d’Andreotti, els integrants del Trèvol van fer pressió sobre D’Alema perquè fossin escoltades les seves reclamacions, però van topar amb la resistència de la resta de socis de l’executiu i el primer ministre va presentar la dimissió només per tenir les mans lliures per poder formar, el 22 de desembre, el seu segon govern. La principal novetat d’aquest nou govern va ser la sortida dels ministres dels partits del Trèvol i l’entrada de dos representants dels Demòcrates de Prodi. Un dels dos ministres de l’equip de Prodi, Enzo Bianco, es va fer càrrec de la cartera d’Interior, mentre que els altres ministres de pes continuaven en el seu lloc: Lamberto Dini a Exteriors, Giuliano Amato al Tresor, Vincenzo Visco a Finances i Oliverio Diliberto a Justícia. Tot seguit, D’Alema va obtenir el vist-i-plau del president de la República, Carlo Azeglio Ciampi, excap de govern (1992), exministre d’Economia de l’executiu Prodi (1996) i artífex de l’entrada d’Itàlia a l’euro, que havia estat elegit president d’Itàlia el 13 de maig de 1999 per les dues cambres del Parlament italià i 58 delegats dels governs regionals.